Només d’aterrar a l’aeroport, des d’un cartell, una noia vestida amb el vestit tradicional et rep amb un ampli somriure, el país dels somriures diu, i pots caure en la temptació de pensar que és publicitat i que exageren tot el que poden, però en veritat Tailàndia és tot això i més.
Bangkok, la capital, és una ciutat bulliciosa que ha estat sorpresa per l’emergència del país però que a la vegada no ha perdut la seva essència asiàtica. Aquí les distàncies són llargues i cal no fiar-se dels mapes on tot sembla més a la vora del que realment és. Moure’s en Tuk-tuk pot ser atractiu per diferent però també cal saber regatejar i informar-se abans de quant pot costar un trajecte normal. El taxi és una opció ideal i més barata si abans de pujar-hi es deixa ben clar que es vol taxímetre. El transport més barat és el bus i no cal ser molt atrevit per agafar-lo, és força còmode i ben connectat, això sí, abans cal anar a buscar un mapa on surtin les línies de bus a l’única oficina de turisme (a la vora del teatre nacional) que realment és això. Perquè d’agències de viatge que es fan dir oficines de turisme n’hi ha moltes i venen excursions a tot arreu, bitllets d’avió o nits d’hotel però no tenen mapes i altra informació que normalment donen a les oficines.
La ciutat és relativament nova, així que dos dies a la ciutat són suficients. Un dia cal dedicar-lo al Gran Palau o Wat Phra Kaew. És un recinte molt gran i s’exigeix ben vestir segons els cànons budistes. Pantalons llargs que no pirates, faldilla fins a genoll i camiseta de màniga curta. Per si de cas un no hi ha pensat abans, just a la porta hi ha una oficina on es poden llogar camises, faldilles o pantalons llargs. Un cop dins és qüestió d’agafar el mapa que et donen a l’entrada i voleiar-la. Es pot buscar, vora l’entrada, visites guiades gratis en anglès, no és exhaustiva però sí que dóna una visió global sobre el conjunt a visitar i de passada aprendre alguna que altra curiositat. No cal perdre’s la visita al Wat Pho, just al costat del Gran Palau, menys concorregut però igualment impressionant. Allí dins s’hi pot contemplar el buda reclinat, immensament espectacular. Si es creua el riu cap al capvespre, per pocs bhats s’arriba al Wat Arun on en dies clars es pot contemplar i fotografiar una posta de sol increïble.
De camí cap el nord del país cal aturar-se a visitar Kanchanaburi, travessar el pont sobre el riu Khwae i deixar-se traslladar a la segona guerra mundial. Des d’aquesta ciutat es pot arribar en bus públic al parc nacional d’Erawan, i recórrer el camí que s’enfila cap amunt al llarg del riu. Hi ha set nivells o cascades i amb poc entrenament però amb calçat adequat es pot arribar perfectament a dalt de tot i banyar-se a les gorgues. Hi ha la possibilitat de quedar-se a dormir al parc tot i així cal reservar abans perquè fins i tot en temporada baixa els pocs bungalous que hi ha queden ocupats de seguida. Una altra bona opció és agafar el bus públic de tornada a Kanchanaburi i l’endemà al matí seguir el camí cap a Ayutthaya (hi ha la possibilitat d’agafar dos busos i d’aquesta manera no arribar a Bangkok i guanyar temps). Des de Bangkok hi ha tren nocturn que puja cap a Chiang Mai i té parada a Ayutthaya, són més de deu hores de tren amb servei de menjar, així que el nocturn és l’opció ideal. En tots aquests trajectes pots comptar amb revisors que t’ajudaran a no perdre’t, oferint-te, a la vegada, un ampli somriure.
Ayutthaya, és l’antiga capital de Tailàndia i és una ciutat tranquil·la on s’hi pot contemplar edificis històrics però no moderns perquè sembla haver caigut en l’oblit quan va deixar de ser capital. Si per casualitat un es creua amb Steven Seagal tailandès val la pena agafar el pack que ofereix, per un preu raonable l’hora fa una ruta pels monuments més emblemàtics de la ciutat.
Al nord del país hi ha Chiang Mai. La ciutat sorprèn perquè és diferent de les altres ciutats tailandeses, aquesta és ordenada i tranquil·la. Aquí s’hi respira ambient internacional, gent d’arreu del món omple un carrer on cada restaurant té cuina d’un país diferent. També es pot passejar pel basar nocturn cada vespre i comprar-hi qualsevol cosa que es necessiti. Però els diumenges al vespre cal no perdre’s el mercat que recórrer el carrer principal de la ciutat antiga. Darrera les muralles de la ciutat antiga hi ha màgia i no és que estigui farcida de monuments però la passejada per visitar-ne els edificis principals et fa enamorar encara més de la ciutat. Des d’aquí hi ha moltes excursions a fer i molts llocs per visitar. A les oficines de turisme (o agències de viatge) hi ha infinitats de propostes, quatre o cinc dies a la ciutat donen el temps necessari per realitzar-ne les més importants. Cal no perdre’s el Temple Blanc, el temple dels tigres, les passejades amb elefant, les tribus o els trekkings per les muntanyes.
Es pot acabar el viatge al sud. Depèn de l’època de l’any la costa oest, Pukhet o les illes Phi-phi poden no ser una bona opció degut als monsons. Llavors cal volar a les illes del golf, Ko Tao, si es vol practicar submarinisme, Ko Pha-Ngan, si un vol celebrar la festa de la lluna plena o Ko Samui, si es busca tranquil·litat. Samui és una illa petita però està ben connectada i ofereix tots els serveis. Comença a tenir turisme, encara que ha sabut portar-lo bé i conservar la seva essència. Una setmana a Samui és ideal per visitar-ne tots els indrets i fer alguna que altra excursió. Es poden dedicar un parell de dies a parar el sol en cales paradisíaques, Cristal beach, Silver beach o Choeng Mon, arribar-se a Ko Pha-Nghan amb ferris que surten del Big Buddha Pier o també anar d’excursió al centre de l’illa, el gran buda o les cascades són interessants de visitar. Val la pena buscar quins dies i a on hi ha mercats nocturns, el de la Fisherman’s Village és gran i curiós per perdre-s’hi . I finalment cal dedicar tot un dia d’excursió amb vaixell i caiac al Parc Marítim Nacional d’Ang Thong. Arxipèlag espectacularment bonic que et treu la respiració.
A tot arreu del país, hotels, transport públic, restaurants o fins i tot, els conductors de tuk-tuk hi trobes persones amb un ampli somriure que t’ajudaran i et cuidaran fins a l’extenuació i que faran que visitar el país, ho facis com vulguis, sigui positiu i agradable.
