Eslovàquia (per Jordi Ribas)

Eslovàquia és un país de l'Europa Central pràcticament desconegut per a la majoria de la població, situat entre Àustria, República Txeca, Polònia, Ucraïna i Hongria, una situació geogràfica que l'ha convertit en territori de frontera al llarg de la seva història, com l’Imperi Romà, l’Imperi Otomà o el Regne d’Hongria. Gràcies a això, Eslovàquia té un gran nombre de castells, fortaleses i un ric patrimoni heretat dels imperis que han dominat Eslovàquia. Poblacions tranquil·les com Bratislava, Banská Bystrica, Trencin o Levoca es combinen a la perfecció amb l’exuberant naturalesa que trobem arreu del país, amb fauna com els óssos bruns, llops i linxs, pràcticament extingits a la resta del continent.

Eslovàquia és un país de l'Europa Central pràcticament desconegut per a la majoria de la població, situat entre Àustria, República Txeca, Polònia, Ucraïna i Hongria, una situació geogràfica que l'ha convertit en territori de frontera al llarg de la seva història, com l’Imperi Romà, l’Imperi Otomà o el Regne d’Hongria. Gràcies a això, Eslovàquia té un gran nombre de castells, fortaleses i un ric patrimoni heretat dels imperis que han dominat Eslovàquia. Poblacions tranquil·les com Bratislava, Banská Bystrica, Trencin o Levoca es combinen a la perfecció amb l’exuberant naturalesa que trobem arreu del país, amb fauna com els óssos bruns, llops i linxs, pràcticament extingits a la resta del continent.

 

La capital, Bratislava.

A uns 60 km de Viena i a 200 km de Budapest, sovint els circuits turístics l’han ignorat en benefici d’aquestes 2 capitals i de Praga, si bé des de fa poc temps s’ha anat popularitzant gràcies a la proximitat amb Viena i als vols directes des de Girona. Però Bratislava és molt més que una excursió d’un dia, és una ciutat d’ambient tranquil i agradable (com tot el país), amb castells com el de Bratislava i el de Devin, aquest últim a 12 km seguint el curs del Danubi, just a la zona on el Riu Morava ajunta les seves aigües amb el Danubi, dibuixant la frontera entre Àustria i Eslovàquia, una zona prohibida a l’època del Teló d’Acer.

 

Castells

A més dels castells de Bratislava i de Devin, mereixen un capítol apart els castells de Spiss i d’Orava, entre molts altres arreu del país.

El Castell d’Orava, situat a dalt d’un penyal al costat del riu Orava, no ha estat mai conquerit des de que es tenen notícies seves des del segle XIII, si bé va patir un incendi que va malmetre bona part de la seva estructura de fusta. És un castell pintoresc que ofereix unes vistes espectaculars, envoltat de llegendes, personatges històrics i amb un ambient que li va servir per ser el teló de fons de Nosferatu, la mítica pel·lícula del cinema mut.

El Castell de Spiss, actualment en ruïnes, és un dels castells més grans del Centre d’Europa. És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb l’església de Zehra, la ciutat de Levoca i el Convent de Spis .

 

Esglésies

Eslovàquia és un país amb una gran diversitat ètnica i religiosa. A més d’eslovacs, hi ha minories importants de hongaresos, gitanos, rutens, alemanys i txecs, i respecte a la religió, hi ha una majoria de catòlics i minories greco-catòliques, protestants i ortodoxos, a més d’alguns jueus que van quedar al país després de la 2a Guerra Mundial.

Per tant, aquesta diversitat religiosa ha dotat el país de nombroses esglésies, on casi a cada poble i ciutat trobem com a mínim esglésies catòliques i protestants.

Són especialment destacables les esglésies de fusta, com les de Kezmarok i altres pobles dels Carpats eslovacs, fruit d’una llei discriminatòria contra els protestants evangèlics. Per llei no podien construir les esglésies de pedra ni tenir fonaments, la qual cosa va portar aquesta comunitat a construir esglésies totalment de fusta i sense fonaments, amb l’ajuda de navegants suecs protestants. Per a protegir la fusta de les inclemències del clima, plantaven til·lers al voltant que deixen anar un pol·len que s’adhereix a la fusta i fa la funció de protegir-la.

 

Gastronomia

Al trobar-se al mig del continent europeu, Eslovàquia té influències tan del nord d’Europa com del sud, amb una gastronomia original i de llarga història, amb ingredients estrella com la patata, la carn de porc o la col, on a més no hi falta mai un bon plat de sopa, casi tan variades com dies té l’any (especialment bona és la Kapustnica, una sopa de bolets amb col). Per acompanyar els plats, res millor que una bona gerra de cervesa eslovaca o un vi de la regió del Danubi, amb uns vins blancs excel·lents i uns vins negres i rosats cada cop amb millor qualitat.

 

Naturalesa

Ara bé, el plat fort d’Eslovàquia és la naturalesa.

Podem descobrir coves com les de Demänovská, que té unes grans cambres subterrànies espectaculars amb infinitats d’estalactites i estalagmites acompanyades pel riu subterrani que hi transcorre, o gaudir de les muntanyes dels Carpats (que ocupen tota la meitat nord del país) ja sigui gaudint de les seves pistes d’esquí o utilitzant la ben desenvolupada xarxa de senderisme, amb uns camins molt ben indicats que converteixen Eslovàquia en un autèntic paradís per a tots els senderistes i ciclistes, i en general per a tots aquells que volen gaudir de la naturalesa de forma activa. Els ciclistes també poden recórrer el Danubi seguint les rutes compartides amb Àustria.

A més,  hi trobem els Alts Tatres, amb el cim Gerlachovský stít (2.655 m) com a punt més elevat dels Carpats, el lloc perfecte per a tots els amants de l’alta muntanya, ja que aquests trobaran infinitat de rutes per descobrir l’entorn i per pujar diversos cims de la serralada. Aquestes muntanyes són l’hàbitat de l’ós bru, que té a Eslovàquia una de les majors densitats d’Europa.

Una bona manera de gaudir la naturalesa eslovaca és allotjant-nos a una de les cases rurals que hi podem trobar, rodejades de boscos i amb un ambient familiar que ens farà sentir com a casa.