L'Índia és un país pels 5 sentits. Cap detall del moment és prou pèssim per deixar-lo de banda o ignorar-lo. Cal estar molt atents perquè cada instant és únic. L'ambient, les olors, la parla, el paisatge, les persones... són elements indiscutiblement «bipolars» en aquest indret. Els contrastos no estan fets per tots els públics i els més sensibles hauran de posar «pell dura» per gaudir amb tranquil·litat d'aquesta explosió cultural.
La vida als carrers i per tant passejar per aquests és el tot d'aquest viatge. El carrer és el teixit: social, cultural, religiós que conviu egoistament amb l'estructura de castes que fa de la gent pobra més pobre i de la gent rica encara més rica. No cal ser gaire observador per veure i detectar: gent sense sostre desatesa en un marge de carrer, gent sense extremitats autotraginant-se amb un invent de quatre rodes, gent amable amb les portes de casa obertes, el sistema de castes vigent i latent entre totes les persones que caminen pels carrers, «slums» replets de famílies vivint del que recullen dels marges i camins... i al mateix temps, veure turistes indis guarnits amb les millors gales i marques de moda, hotels de luxe plens d'indis estirats caminant per la catifa vermella, cotxes d'alt «caché» circulant a l'estil indi (a cop de clàxon)... tot això enmig d'un gran gruix de porqueria ingestionable tirada per tots els racons i... no és que els indis siguin bruts, que és el més senzill de pensar, sinó que senzillament i degut als nostres fascinants amics americans, l'Índia va haver d'obrir les seves fronteres comercials per no morir de gana i el plàstic va entrar al país d'una manera descontrolada, cosa que a dia d'avui encara no s'ha pogut gestionar adequadament. Creiem-nos d'una vegada que el món no podrà absorbir tot el que generem. A l'Índia això ja és impossible. Lluitem per viure amb menys, i per tant generar menys, a fi que el nostre sistema de vida decreixi, per tal que les generacions futures tinguin un lloc on viure.
I amb el paràgraf anterior la gent es preguntarà: I així tu viatges a països empobrits per tal de sentir que ets una persona afortunada i que tens tot el que necessites per viure? O, què t'has emportat de viatjar a un país amb aquestes característiques? Doncs m'ho he emportat tot i en molts moments no m'he sentit tan afortunada... què voleu que us digui! He après: que la vida austera ens permet ser més feliços, que la família és una institució que cal gaudir i cuidar i així se m'ha demostrat a la societat Índia, que les portes de les cases resten obertes a les persones del món i per tant que l'hospitalitat és un valor que ens cal treballar, que la societat és al carrer i que les persones s'entenen cara a cara, que encara tenim molta feina a fer amb el paper de la dona a la nostra societat i en el món en general, que la història del país cal dur-la amb orgull, que mai estaràs sol si et trobes perdut i sempre hi haurà algú amable que et donarà un cop de mà, que el temps és ara en aquest moment i que no se sap a què t'exposaràs demà... i així mil coses que he anat guardant a la meva motxilla. No acabaria mai la llista d'aprenentatges que arxivo a la meva memòria immediata a fi d'utilitzar-los per: millorar la meva percepció del món i encomanar-la als altres, entendre les persones d'altres cultures que resideixen al costat de casa meva, posar el meu petit gra de sorra per deixar el món una mica millor de com l'he trobat i conegut...
Índia hi té molt a dir al viatger que decideixi plantar-se i moure's pels seus racons. Racons meravellosos plens d'immensitat, diversitat, contrastos, paisatges increïbles, colors i olors... Índia no et deixa indiferent, però et fa tornar diferent. Desitjant que aquest diferent em porti a una altra banda de món a conèixer més i millor aquest planeta on vivim aposto per canviar una mica la meva percepció del món i posar el meu primer gra de sorra!
I sobretot, gràcies a l’equip de Ganesha Travel, que sempre em troben aquell viatge que em permet conèixer més d’aquest món tan divers i fascinant.
